Bon Voyage

Fullejant Bon Voyage, el llibre que ara teniu a les mans, he tingut la mateixa sensació que quan mirava un atlas de petit, o quan llegia Tintín al Tibet, o quan veia Las minas del rey Salomón. Mirant les etiquetes aplegades per Toni Ricart en aquest llibre he sentit una altra vegada l’impuls de viatjar. N’hi ha prou amb mirar durant una estona qualsevol d’aquestes etiquetes antigues perquè et sorgeixi la pregunta de com devia ser aquest hotel, com devia ser el país que l’envoltava. I n’hi ha prou amb contemplar les etiquetes dels vells avions d’hèlix per tenir ganes de volar lluny i sentir les emocions dels viatges d’abans, quan el temps era més exible que ara, la pressa no era una obligació i les antenes parabòl·liques i Internet no falsejaven la noció de la distància. Eren, en definitiva, aquells temps en què les hostesses encara somreien i podies guarnir la maleta amb unes etiquetes que dibuixaven, com si fos un tatuatge en una segona pell, el mapa del teu viatge personal i intransferible. Bon Voyage!

Xavier Moret